viernes, 19 de septiembre de 2008

Marina Cervera


Marina,

Avui per tu. Perquè no m'amago de dir-ho: ets la meva nena de Força 3, la nena amb qui més m'entenc, amb qui més anys porto compartint coses, i pertanys a una de les millors families que mai he conegut!Fa uns dies la Marta va penjar aquesta foto al fotolog de Força 3, i no m'he pogut resistir... la trobo tendre, carinyosa, i una mica nostàlgica... suposo que es tot el que ens defineix com a amigues... no creus?


Avui per tu, princesa.

T'estimo!


Júls.

martes, 16 de septiembre de 2008

B-604


B-604…

Aquesta és l’habitació que m’han assignat aquest matí.
Aixi que si, finalment estic a la Residència del Campus de Montilivi, esperant ja el dilluns 22 per començar les classes...

Comença una nova aventura, una nova etapa, una nova carrera... que sens dubte serà genial!

Avui dia tranquil, fent compres al súper, portant maletes de roba de Sant Feliu aqui... i ara una estona de pau a l’habitació...

Demà dos reunions a l’Escala... per parlar una mica de vela adaptada a Catalunya a la primera i de titulacions esportives a la segona...

Aixi que... bon vent i fins aviat!
Prometo posar-vos al dia!

JúLs.

domingo, 14 de septiembre de 2008

Oscar & Júls


Bona tarda a tothom.


Després d'uns quants dies desapareguda, aquí estic de nou...

I avui dedico la meva actualització al noi tan maco de la foto, l'Oscar.


Hem estat fa poquet passant una setmana a Tarifa. Seria llògic pensar que si 4 persones van a Tarifa a navegar durant 7 dies, i només en naveguen 1 perquè no fa ni gota de vent, i ademés han de parar a Granada perquè s'espatlla el cotxe acabin a bofetades... Però no va ser així. Perquè com els germans Pauner no hi ha ningú, i com els amics que ténen, tampoc (oi, Irene?)...


En tot cas, un altre dia ja us explicaré el viatge al Sur... potser quan rebi les fotos tan esperades que encara ni he vist... ;)




Però avui vull parlar de l'Oscar. Ha estat, és i serà un dels meus millors amics... perquè SEMPRE està quan el necessito, perquè és sincer, amable i molt carinyós, perquè és un excel·lent company de navegació, de festa i de vida, i perquè simplement és com és.


Només volia que ho tinguis en compte, ara i sempre. Aquí tens una amiga per tot el que necessitis. Ja sigui parlar de vela, de novies/os, o de tortugues... jiji!




Un petó molt fort.



Fins aviat!


Júls.

domingo, 31 de agosto de 2008

PERSONES











La societat els ha etiquetat sempre i ho continua fent: van ser “disminuïts”, “subnormals”, “minusvàlids”, “invàlids”... ara es classifiquen com a “persones en situació de discapacitat”, ja que sembla el nom més neutre per definir-los.

Per mi són en Manu, en Jonatan, en Manel, en Quim, l’Anna, en Xavi, en Paco, l’Albert... tots ells són PERSONES i per mi això és l’important.

Hem tingut aquest últims dies l’oportunitat de compartir experiències molt gratificants... ja sigui a l’aigua o a la muntanya m’he sentit com una més i crec que ells també. No hem hagut d’eliminar cap barrera perquè simplement no n’hi havia cap, així de fàcil, així de senzill.

Seria tan complicat veure’ls amb els mateixos ulls amb els que me’ls miro jo?
Qui ho hagi provat sap que no.



Us deixo a continuació unes quantes fotos. Navegant a Força 3 i en bici a les vies verdes de Girona.

Per últim, felicitar en Manu, en Jonatan, en Manel i en Paco que ahir varen fer una regata perfecte amb molt de vent que els va portar al podi... i fins i tot varem tenir temps de donar espectacle amb una volcada de Raquero!

Fins aviat,
JúLs.

jueves, 28 de agosto de 2008

Bene Sisters


I aqui va la primera entrada... com no per parlar de la meva germaneta petita (encara que ja sigui més alta que jo)...


Per què ella? Dons perque és la millor germana del món, perque des de petites no ens separem gairebé mai, perque SEMPRE és allà, ja siguin bons o dolents els moments que hem de viure, perque és única, alegre, simpàtica i divertida, perque encara que a vegades ens emprenyem, sabem que una sense l'altre no podriem viure.


Aquest mes de setembre aniré a estudiar a Girona, i serà el primer any que no viurem juntes. Alguns m'han culpat d'egoïsta, altres de valenta, el que està clar, és que no et deixo sola, Laura.

Saps que en qualsevol moment, a qualsevol hora, em pots trucar i jo hi seré. Saps que viuré molt a prop teu aquest primer any d'INEF que t'espera... segurament un dels millors anys de la teva vida!


Només dir-te que t'estimo moltíssim, i que... sóm les millors Sisters Bene del món!... o no? :)




JúLs.


Benvinguda




Benvinguts i Benvingudes al meu nou blog.

És una cosa que ja portava un temps al meu cap, encara que fins avui no l'he realitzat.

Un blog em sembla una manera ideal de mostrar-se d'una manera diferent, encara que ja no gaire original. Alguns ja coneixeu la meva passió per llegir i escriure, i crec que aqui podré anar penjant escrits, reflexions, i fins i tot toneries que vulgui compartir amb els que hi entreu.

És un bon moment. És el moment.

Espero que us agradi.

JúLs.